La prestació compensatòria és un dels aspectes que s’ha d’estudiar si concórrer o no en els procediments de separació i divorci pel que a continuació explicarem en què consisteix.

L’article 233-14 CCC estableix: “El cònjuge la situació econòmica del qual, com a conseqüència de la ruptura de la convivència, resulti més perjudicada té dret a una prestació compensatòria que no excedeixi el nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni ni el que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament, tenint en compte el dret d’aliments dels fills, que és prioritari”.

Seguint la doctrina majoritària, la prestació compensatòria s’ha d’entendre com una institució que perllonga la solidaritat matrimonial després de la ruptura de la convivència amb la finalitat d’equilibrar de la forma més equitativa possible la situació econòmica en la que queda el cònjuge més perjudicat per la nul·litat, separació o divorci, en relació amb la que mantenia constant la relació matrimonial.

Per tant, l’element essencial per tal de tenir dret a la prestació compensatòria és que existeixi un desequilibri econòmic entre els cònjuges amb motiu de la separació o el divorci.

Què s’entén per desequilibri?

El desequilibri consisteix en un empitjorament econòmic en relació amb la situació que existia durant el matrimoni que ha de resultar de la confrontació entre les condicions econòmiques de cadascun, abans i després de la ruptura. Tenint en compte la configuració legal i jurisprudencial d’aquesta prestació, es determina que la finalitat legítima de la mateixa és la de col·locar al cònjuge perjudicat per la ruptura del vincle matrimonial en una situació de potencial igualtat d’oportunitats laborals i econòmiques a les que hagués tingut en el cas de no haver existir el vincle matrimonial.

En aquest sentit, el desequilibri que s’ha de compensar té el seu origen en la pèrdua de drets econòmics o legítimes expectatives del cònjuge més desafavorit per la ruptura a conseqüència de la seva major dedicació a la cura de la família o a la activitat econòmica de l’altre cònjuge.

Per tant, s’ha de tenir en compte la situació econòmica dels dos cònjuges en el moment de la ruptura i la situació personal d’ambdós en aquell moment ja que el desequilibri que dona lloc a la prestació ha d’existir en el moment de la separació o divorci, i no basar-se en successos posteriors.

Què s’ha de provar i quina és la finalitat de la prestació?

Per tenir dret a la prestació compensatòria no s’ha de provar l’existència de necessitat (es podria donar el cas en el que un cònjuge sigui creditor de la prestació encara que tingui mitjans suficients per mantenir-se a sí mateix), però sí que s’ha de provar que ha sofert un empitjorament en la seva situació econòmica en relació amb la que gaudia en el matrimoni i respecte a la posició que gaudeix l’altre cònjuge.

En tot cas, no es tracta d’equiparar econòmicament els patrimonis sinó de col·locar al perjudicat en posició de poder solucionar els seus propis problemes econòmics si per raó del matrimoni ha desatès la seva vida laboral o professional, fent possible que la persona beneficiaria de la prestació estigui en condicions per generar recursos econòmics de forma autònoma, tenint en compte les seves aptituds i capacitats.

Quina és la forma de pagament?

En virtut de l’article 233-17 CCC,  la prestació compensatòria es pot atribuir en forma de capital, sia en béns o en diners, o en forma de pensió.

En el cas de que s’estableixi en forma de pensió per regla general aquesta serà limitada temporalment, podent-se establir amb caràcter indefinit si s’ha acreditat que concorren circumstàncies excepcionals que justifiquin de fixar-la amb caràcter indefinit.

 

 

Si desitja més informació sobre aquest tema no dubti en posar-se en contacte amb aquest despatx mitjançant l’apartat CONTACTE d’aquesta pàgina web, per correu electrònic (info@coraortega-advocats.com) o per telèfon (678707631) i l’assessorarem.